Avui, 22 de febrer, milers de jubilats i pensionats vam sortir als carrers de ciutats de Catalunya i de tot l'estat per defensar el sistema públic de pensions.

Volem que sàpiguen que estem farts. Farts de tantes mentides, enganys i promeses. És que, no només es volen carregar les pensions públiques. És que a més, segueixen amb les seves polítiques de retallades en sanitat, en educació, en ajudes socials…

I a nosaltres, encara no ens han retallat o tret més, per dues coses: Primer perquè amb les nostres jubilacions hem estat el matalàs per a fills i néts, si no la crisi hauria estat encara més brutal en les seves conseqüències. I segon perquè som nou milions i tenen por.

Saben que a les nostres mans està enviar-los a casa i exigir que altres ens governin millor. Que siguin justos i honestos. Que es preocupin pel benestar de les majories, i no pel benestar d'ells i dels seus companys. En això no s'equivoquen, som nou milions i podem fer-ho.

I és per això que avui estem al carrer, però no només per les nostres pensions. Estem i estarem al carrer també pel futur dels nostres fills i dels nostres néts.

Companyes i companys, volem repassar i compartir amb vostès algunes xifres i dades. Perquè hem de saber els fonaments i les raons que tenim per fer les nostres justes reclamacions.

Des que vam recuperar la democràcia formal, s'han registrat més de 220 trames de corrupció que han originat centenars d'imputats. Gurtel, Acuamed, Púnica, Bárcenas, Lezo, ETS Andalusia, Palma Arena, ITV, Pokémon, Banca Catalana, Pretòria, Brugal, Malaia, Palau de la Música, Noos, Imelsa... la llista de casos és interminable i la de implicats també.

Només entre juliol de 2015 i setembre de 2016, només en 14 mesos, els jutjats i tribunals han processat o obert judici oral per delictes de corrupció contra gairebé 1.400 responsables públics, principalment en les comunitats. Són dades oficials del Consell General del Poder Judicial. D'aquesta quantitat, 400 ja tenen sentència. Saben quants d'ells estan efectivament presos? Doncs, 82. Només la cinquena part dels que tenen sentència estan a la presó.

Companys, tots sabem que el govern segueix els plans que li dicten des de Brussel·les (per això ara De Guindos recull el seu premi de vicepresident del Banc Europeu). I en aquests plans figura acabar amb els sistemes públics de pensions. Carregar-se aquestes conquestes aconseguides després de la segona guerra, de la victòria contra el feixisme, i de la lluita de tantes companyes i companys.

Tots sabem que en els últims anys no fem més que retrocedir, en drets i llibertats. Apliquen això que en diuen neoliberalisme, que no és més que l'avarícia del poder econòmic i financer, sense límits ni fronteres. D'allí vénen també la reforma laboral, i les ordres per retallar pressupostos de sanitat, educació i ajudes socials com l'atur o la dependència.

Però no hi ha retallades per a la corrupció, no hi ha retallades per als sous dels alts càrrecs, per les seves dietes; no hi ha retallades per a les jubilacions blindades dels banquers; no hi ha retallades per als compromisos militars amb l'OTAN. El desembre passat Mariano Rajoy es va comprometre a augmentar en un 80 per cent l'aportació a l'OTAN d'aquí a sis anys. Els fons per a defensa ascendiran a 18 mil milions de euros.

A més, s'han destinat 60 mil milions per "rescatar la banca privada" amb diners públics, amb els nostres diners. I les xarxes d'autopistes, i el fracassat projecte Castor a Castelló que pretenen que paguem durant 30 anys a la nostra factura del gas.

Però això no és tot. Atenció a aquestes xifres: La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència calcula en 90.000 milions d'euros a l'any el cost dels delictes de corrupció a Espanya. D'altra banda, el sindicat d'inspectors d'hisenda, estima que les grans empreses i fortunes evadeixen entre 70 a 80 mil milions d'èuros anuals. 90 mil milions per la corrupció i 80 mil milions de evasió fiscal.

Entre el que roben, el que malgasten, i el que evadeixen les grans empreses i fortunes sumen més de 160 mil milions d'euros amb què es podrien cobrir folgadament totes aquestes necessitats socials que avui ens estan retallant a tots els ciutadans.

Va ser l'expresident Aznar el que va dir el 2009 que l'actual Estat del Benestar, és insostenible. Va obrir el foc amb aquesta frase aprofitant la crisi mundial creada pels poders econòmics i financers. Però mentre ells anunciaven que l'estat del benestar era insostenible, i ens retallaven la sanitat, l'educació i els ajuts, tots ells van seguir augmentant els seus guanys.

Des que va començar la crisi fa 10 anys, Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Sabadell i Bankinter es van embutxacar 84 mil milions d'èuros. Des del 2008, no hi va haver un sol any en què - en conjunt- la banca privada tingués pèrdues. En aquest temps, els funcionaris van pujar les seves retribucions i van blindar les seves jubilacions, alguns retirant-se amb 20 o 25 milions. Llavors? Qui són els que han viscut per sobre de les seves possibilitats ?: Nosaltres o ells?

Mentrestant, entre el 1995 a 2016, el deute públic espanyol ha augmentat en més de 800.000 milions de dòlars (i en aquest període Espanya ha pagat una mica més de 500.000 milions d'euros en interessos.) És a dir, que 62 de cada 100 euros del increment que ha tingut el deute públic espanyol corresponen a interessos.

És fàcil deduir que si l'estat espanyol hagués estat finançat en les mateixes condicions en què el Banc Central Europeu finança actualment als bancs privats, el deute públic espanyol no sería superior al cent per cent del PIB, sinó que ni tan sols passaria de la meitat.

En realitat, el que és insostenible no és l'estat del benestar. El que és insostenible és aquesta forma de governar, on els menys cada vegada tenen més, i els molts, cada vegada tenim menys. Una vella història que té un nom: INJUSTÍCIA! Aquesta és la realitat i no la que ens expliquen. Ells tenen gran part dels mitjans de comunicació, i des d'allà bombardegen amb les seves mentides.

Ara promouen plans de pensions privats. Ens volen fer por perquè en lloc de defensar els nostres drets, anem a la banca privada "Que intentin estalviar" els demanen als que avui tenen la sort de tenir una feina remunerada, la majoria dels quals ni tan sols té capacitat d'estalvi.

Les aportacions que puguin rebre els bancs privats, constitueixen un dipòsit captiu del qual ells poden treure rèdit indefinidament. I en aquest cas els beneficis no aniran a cap fons de reserva, perquè a diferència de l'Estat, ells són entitats amb finalitat de lucre, i com més lucre, millor. El mateix que ha estat fent el govern, amb la diferència que Rajoy i companyia en lloc d'engreixar la guardiola de les pensions públiques, la van buidar i es van emportar en cinc anys als 60 mil milions que hi havia en ella.

Una cosa molt important per anar finalitzant: el que avui sortim a defensar no és una cosa que demanem, és una cosa que tenim. Que fins i tot figura clarament en la Constitució, aquesta a la qual ells recorren quan els convé, però s'obliden quan cal recordar el dret al treball o a un habitatge digne.

Sortim a defensar un dret adquirit i que està en la Constitució.

El seu article 50 diu: Els poders públics garantiran, mitjançant pensions adequades i periòdicament actualitzades, la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat. Així mateix, i amb independència de les obligacions familiars, en promouran el benestar mitjançant un sistema de serveis socials que atendran els seus problemes específics de salut, habitatge, cultura i ocio.- Això diu l'art. 50 de la Constitució. Això és el que han de complir. Per a nosaltres, i per als que vénen darrere.

I que ens quedi clar que som nosaltres els que hem de defensar els nostres drets. Els jubilats i també els qu’avui estan treballant ... i els joves. Tots han de sumar-se si volen tenir un futur digne.

No podem quedar-nos a casa resignats. Ningú ens regalarà res, només promeses i mentides en les campanyes electorals. Avui comencem a dir PROU!

No importa quants som avui, sabem que som milions.

I aquesta és la nostra força.

Tanquem la lectura d'aquest manifest, recordant una frase d'Nelson Mandela, el líder sud-africà que va estar 27 anys empresonat per lluitar pel seu poble. Va dir llavors Mandela:

"Si no hi ha menjar quan es té gana, si no hi ha medicaments quan s'està malalt, si hi ha ignorància i no es respecten els drets elementals de les persones, la democràcia és una closca buida encara que els ciutadans votin i tinguin Parlament".

MAREA PENSIONISTA DE LES COMARQUES DE TARRAGONA

www.mareapensionistatgn.org

____________________________________________________

Castellano

Hoy, 22 de febrero, miles de jubilados y pensionados salimos a las calles de ciudades de Catalunya y de todo el estado para defender el sistema público de pensiones. 

Queremos que sepan que estamos hartos. Hartos de tantas mentiras, engaños y promesas. Es que, no solamente se quieren cargar las pensiones públicas. Es que además, siguen con sus políticas de recortes en sanidad, en educación, en ayudas sociales…

Y a nosotros, todavía no nos han recortado o quitado más, por dos cosas:   Primero porque con nuestras jubilaciones hemos sido el colchón para hijos y nietos, si no la crisis hubiera sido todavía más brutal en sus consecuencias. Y segundo porque somos nueve millones y tienen miedo.

Saben que en nuestras manos está mandarlos a su casa y exigir que otros nos gobiernen mejor. Que sean justos y honestos. Que se preocupen por el bienestar de las mayorías, y no por el bienestar de ellos y de sus compinches.  En eso no se equivocan, somos nueve millones y podemos hacerlo.

Y es por eso que hoy estamos en la calle, pero no solo por nuestras pensiones. Estamos y estaremos en la calle también por el futuro de nuestros hijos y de nuestros nietos.

Compañeras y compañeros, queremos repasar y compartir con Uds. algunas cifras y datos. Porque tenemos que saber los fundamentos y las razones que tenemos para hacer nuestras justas reclamaciones.

Desde que recuperamos la democracia formal, se han registrado más de 220 tramas de corrupción que han originado cientos de imputados.  Gurtel, Acuamed, Púnica, Bárcenas, Lezo, ERES Andalucía, Palma Arena, ITV, Pokémon, Banca Catalana, Pretoria, Brugal, Malaya, Palau de la Música, Noos, Imelsa … la lista de casos es interminable y la de implicados también.

Solamente entre julio de 2015 y setiembre de 2016, solo en 14 meses, los juzgados y tribunales han procesado o abierto juicio oral por delitos de corrupción contra casi 1.400 responsables públicos, principalmente en las comunidades. Son datos oficiales del Consejo General del Poder Judicial. De esa cantidad, 400 ya tienen sentencia. ¿Saben cuántos de ellos están efectivamente presos?  Pues, 82.   Solo la quinta parte de los que tienen sentencia están en prisión. 

Compañeros, todos sabemos que el gobierno sigue los planes que le dictan desde Bruselas (por eso ahora De Guindos recoge su premio de vicepresidente del Banco Europeo). Y en esos planes figura terminar con los sistemas públicos de pensiones. Cargarse esas conquistas conseguidas después de la segunda guerra, de la victoria contra el fascismo, y de la lucha de tantas compañeras y compañeros.   

Todos sabemos que en los últimos años no hacemos más que retroceder, en derechos y libertades. Aplican eso que llaman neoliberalismo, que no es más que la avaricia del poder económico y financiero, sin límites ni fronteras. De allí vienen también la reforma laboral, y las órdenes para recortar presupuestos de sanidad, educación y ayudas sociales como el paro o la dependencia.

Pero no hay recortes para la corrupción, no hay recortes para los sueldos de los altos cargos, para sus dietas; no hay recortes para las jubilaciones blindadas de los banqueros; no hay recortes para los compromisos militares con la OTAN.  En diciembre pasado Mariano Rajoy se comprometió a aumentar en un 80 por ciento el aporte a la OTAN de aquí a seis años. Los fondos para defensa ascenderán a 18 mil millones de euros.

Además, han destinado 60 mil millones para “rescatar a la banca privada” con dinero público, con nuestro dinero. Y las redes de autopistas, y el fracasado proyecto Cástor en Castellón que pretenden que paguemos durante 30 años en nuestra factura del gas.

Pero eso no es todo.  Atención a estas cifras: La Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia calcula en 90.000 millones de euros al año el coste de los delitos de corrupción en España. Por otra parte, el sindicato de inspectores de hacienda, estima que las grandes empresas y fortunas evaden entre 70 a 80 mil millones de euros anuales. 90 mil millones por la corrupción y otros 80 mil millones de evasión fiscal.

Entre lo que roban, lo que malgastan, y lo que evaden las grandes empresas y fortunas suman más de 160 mil millones de euros con los que se podrían cubrir holgadamente todas esas necesidades sociales que hoy nos están recortando a todos los ciudadanos.

Fue el ex presidente Aznar el que dijo en el 2009 que el actual Estado del Bienestar, es insostenible. Abrió el fuego con esa frase aprovechando la crisis mundial creada por los poderes económico-financieros. Pero mientras ellos anunciaban que el estado del bienestar era insostenible, y nos recortaban la sanidad, la educación y las ayudas, todos ellos fueron aumentando sus ganancias.

Desde que comenzó la crisis hace 10 años, Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Sabadell y Bankinter se embolsaron 84 mil millones de euros. Desde el 2008, no hubo un solo año en el que - en conjunto- la banca privada tuviera pérdidas. En ese tiempo, los funcionarios subieron sus retribuciones y blindaron sus jubilaciones, algunos retirándose con 20 o 25 millones. ¿Entonces? ¿Quiénes son los que han vivido por encima de sus posibilidades?: ¿Nosotros o ellos?

Mientras tanto, entre 1995 a 2016, la deuda pública española ha aumentado en más de 800.000 millones de dólares (y en ese periodo España ha pagado algo más de 500.000 millones de euros en intereses.)  Es decir, que 62 de cada 100 euros del incremento que ha tenido la deuda pública española corresponden a intereses.

Es fácil deducir que si el estado español hubiera sido financiado en las mismas condiciones en las que el Banco Central Europeo financia actualmente a los bancos privados, la deuda pública española no sería superior al ciento por ciento del PIB, sino que ni siquiera pasaría de la mitad.   

En realidad, lo que es insostenible no es el estado del bienestar. Lo que es insostenible es esta forma de gobernar, donde los menos cada vez tienen más, y los muchos, cada vez tenemos menos. Una vieja historia que tiene un nombre: ¡INJUSTICIA!  Esa es la realidad y no la que nos cuentan. Ellos tienen gran parte de los medios de comunicación, y desde allí bombardean con sus mentiras.

Ahora promueven planes de pensiones privados. Nos quieren meter miedo para que en lugar de defender nuestros derechos, vayamos a la banca privada “Que intenten ahorrar” les piden a quienes hoy tienen la suerte de tener un trabajo remunerado, la mayoría de los cuales ni siquiera tiene capacidad de ahorro.

Las aportaciones que puedan recibir los bancos privados, constituyen un depósito cautivo del cual ellos pueden sacar rédito indefinidamente.  Y en este caso los beneficios no irán a ningún fondo de reserva, porque a diferencia del Estado, ellos son entidades con fin de lucro, y cuanto más lucro, mejor. Lo mismo que ha estado haciendo el gobierno, con la diferencia de que Rajoy y compañía en lugar de engordar la hucha de las pensiones  públicas, la vaciaron y se llevaron en cinco años los 60 mil millones que había en ellos

Algo muy importante para ir finalizando: lo que hoy salimos a defender no es algo que pedimos, es algo que tenemos. Que incluso figura claramente en la Constitución, esa a la que ellos recurren cuando les conviene, pero se olvidan cuando hay que recordar el derecho al trabajo o a una vivienda digna.

Salimos a defender un derecho adquirido y que está en la Constitución.

Su artículo 50 dice: Los poderes públicos garantizarán, mediante pensiones adecuadas y periódicamente actualizadas, la suficiencia económica a los ciudadanos durante la tercera edad. Asimismo, y con independencia de las obligaciones familiares, promoverán su bienestar mediante un sistema de servicios sociales que atenderán sus problemas específicos de salud, vivienda, cultura y ocio.- Eso dice el art. 50 de la Constitución. Eso es lo que tienen que cumplir. Para nosotros, y para los que vienen detrás.

Y que nos quede claro que somos nosotros quienes tenemos que defender nuestros derechos. Los jubilados y también los que hoy están trabajando…y los jóvenes. Todos tienen que sumarse si quieren tener un futuro digno.

No podemos quedarnos en casa resignados. Nadie nos regalará nada, solo promesas y mentiras en las campañas electorales. Hoy empezamos a decir ¡BASTA!

No importa cuantos somos hoy, sabemos que somos millones.

Y esa es nuestra fuerza.

Cerramos la lectura de este manifiesto, recordando una frase de Nelson Mandela, el líder sudafricano que estuvo 27 años encarcelado por luchar por su pueblo.  Dijo entonces Mandela:  

“Si no hay comida cuando se tiene hambre, si no hay medicamentos cuando se está enfermo, si hay ignorancia y no se respetan los derechos elementales de las personas, la democracia es una cáscara vacía aunque los ciudadanos voten y tengan Parlamento”.  

                                                 

Gracias. ¡Endevant! , ¡Adelante!

MAREA PENSIONISTA DE LES COMARQUES DE TARRAGONA

www.mareapensionistatgn.org

Video

.

Esdeveniments