En los manifiestos anteriores, hemos compartido datos y explicado lo que viene ocurriendo con el sistema público de pensiones.  En el último, analizamos el intento del gobierno de aplacar las protestas con unos parches puntuales que mejoran a los sectores de jubilados más postergados, como las pensiones más bajas o las de viudedad. 

Pero también explicamos,  que eso no cambia el fondo de nuestra preocupación, que es asegurar la vigencia y viabilidad del sistema público de pensiones y de los derechos de los mayores a una vida digna. Contamos que en 5 años dejaron sin fondos la hucha de las pensiones, pero en todo ese tiempo no hicieron nada ni desde el gobierno ni desde el Pacto de Toledo para garantizar el sistema público.

Pero sí hicieron dos reformas laborales en el 2011 y en el 2013, para retroceder en derechos y aumentar la precariedad de los trabajadores. 

Hemos demostrado que nos mienten y nos engañan.  Que no es que no haya dinero.  La cuestión es cómo se distribuye el presupuesto.

La previsión del gasto que se aprobó esta semana en el parlamento para el 2018 tiene un techo del 1,3%   mientras que la economía tiene prevista una subida del 2,7.   Esto sitúa el gasto público en el 41% del PIB , comparativamente, el gasto público más bajo desde el año 2007. Así es imposible reducir la desigualdad.

Pero hoy vamos a hablar de lo que ha sucedido en las últimas semanas. Porque cada dia que pasa,  los jubilados y pensionados en lucha por nuestros derechos sociales y constitucionales, comprobamos que lo nuestro no es una excepción.  

Vemos que los recortes en sanidad y en educación, las medidas fiscales, la distribución del presupuesto, las reformas laborales, o  la ley mordaza, no son medidas aisladas. Forman parte de un sistema montado para favorecer a pocos, y que - por el contrario -  perjudica a las mayorías.  Y que para ello,  no dudan en aplicar mecanismos de control social. Ya sea a través de los medios de comunicación o por leyes restrictivas de las libertades. Y eso se traduce en un aumento cotidiano de la DESIGUALDAD

Hace pocas horas el director de desarrollo social de Cáritas, entidad no sospechosa de parcialidades políticas, indicaba que el 70% de los hogares en todo el estado,  no han recibido los beneficios de la mentada recuperación económica. Dieron  números y estadísticas que demuestran cómo la sociedad es cada vez más desigual y cómo España está perdiendo la lucha contra la pobreza extrema. Dicen textualmente:  “La puerta del empleo sigue cerrada para muchos, el mercado no asegura unas condiciones dignas y, además, tener un empleo no es suficiente para salir de la pobreza". En palabras de Cáritas “la   desigualdad se está enquistando”.

En las últimas horas conocimos las sentencias judiciales sobre la  trama Gurtel.   Demuestran -como ya suponíamos -  que la corrupción no es aislada ni casual.   Es estructural.  Forma parte del sistema. Por primera vez  la justicia confirma que la caja “B” del partido en el gobierno, existió desde 1989. Esa caja que se alimentaba con fondos pagados por empresarios a cambio de concederles obras públicas. Y también por vez primera, se expresa judicialmente que no creen los  testimonios que prestaron M. Rajoy   y otros altos dirigentes cuando decían  no recordar,  “no me consta” o “desconozco esos hechos que Ud. menciona” . Simplificando toda la palabrería jurídica, lo que viene a decir la sentencia es que cuando negaban todo, estaban mintiendo.

Y es de sentido común. ¿Cómo se puede formar parte e incluso dirigir una estructura que está atravesada durante años por corrupciones graves de millones de euros, sin enterarse de nada?  ¿De dónde pensaban que salían los sobres con dinero, o las faraónicas campañas electorales? ¿De dónde salían los millones de euros de Bárcenas en cuentas suizas y las de ministros y funcionarios en paraísos fiscales? Querían hacernos creer que no se habían dado cuenta que no son algunas manzanas podridas como decían,  sino que es el  cesto, la canasta, lo que está podrido . Y esto,  viene de lejos.,.. más de la mitad de los 14 ministros del gobierno de Aznar están imputados o con causas judiciales. Esta semana se ha sumado el ex ministro Zaplana, detenido por varios delitos económicos cometidos durante sus diferentes cargos.

Pero la lápida ha sido la sentencia de la trama Gurtel, donde se reparten más de DOSCIENTOS años de cárcel entre diversos imputados, entre ellos Bárcenas ex tesorero del Partido popular, Correa y otros dirigentes. Ya no hay espacio ni tiempo para que digan más mentiras o nos cuenten más promesas.   Los jubilados no somos conformistas como ellos suponían.  La mayoría,  y me refiero a hombres y mujeres,  hemos llegado hasta aquí con trabajo y esfuerzo, con lucha para sacar adelante una familia, para que tuvieran lo necesario para vivir con dignidad, y para asegurarles un futuro mejor. Y muchos hemos luchado también para defender derechos y libertades, que son la base de la justicia y la convivencia… en una sociedad democrática.  

Sabemos que los causantes de todos estos problemas son los mismos: los que desde el poder o el Parlamento, toman medidas o hacen leyes que afectan nuestras vidas.  Los votamos para que nos hagan la vida mejor, pero sus leyes solo se preocupan de las grandes empresas y las grandes fortunas. Los elegimos para gobernar garantizando el bien común, no para que se repartan cargos y prebendas o para que hagan de testaferros de los poderes económico- financieros. Mientras ellos hacen hoy cálculos electorales, nosotros los hacemos para ver cómo llegamos a fin de mes o cómo podemos ayudar a nuestros hijos o nietos.

A quienes hacen hoy cálculos electorales, les pedimos que no pierdan tiempo haciendo promesas que no cumplirán. Y entiendan que no es la gente la que tiene que apoyarles a Ustedes.  Son Uds. los que tienen que apoyar a la gente: a los parados, jubilados, trabajadores precarios, viudas, dependientes, a las mujeres que reclaman igualdad, a los estudiantes

Por todo esto los jubilados,  los mayores, los viejos…. como nos quieran llamar…. hemos dicho BASTA. En Barcelona, en Madrid, en Bilbao y en todos los pueblos y ciudades hoy hemos vuelto a salir a las calles, porque éste es el único idioma que ellos entienden. Pero esta no es “nuestra” pelea, es la de todos.

No dejemos que el 15M haya sido solamente una ilusión y una esperanza. Es por eso que desde la Marea convocamos también a los jóvenes a movilizarse. Que recuerden a ese viejo maravilloso que fue Sthephane Hessel , uno de los redactores de la carta de los derechos humanos de la ONU en 1945, y que a sus 93 años escribió ese valiente y certero mensaje INDIGNAOS ! …. que alentó las movilizaciones del 15M en el 2011. Nosotros, los mayores,  no bajamos la guardia. Aquí estamos y aquí estaremos mientras el cuerpo aguante. Pero necesitamos que los que vienen detrás , los jóvenes,  defiendan su futuro y no deleguen su responsabilidad.  No hay que callarse cuando están en juego   derechos y libertades.  

Antes de concluir quería recordar que Hessel decía en aquel librito:  “Tomad el relevo” ... INDIGNAOS ... porque la peor actitud es la indiferencia.   Si os comportáis así,  perdéis uno de los componentes esenciales del ser humano: la facultad de indignarse y el compromiso que le sigue”.

Al gobierno, a los que se preparan para serlo, a los que mandan, aquí o desde Bruselas o Nueva York,  les repetimos : En la calle nos tendrán, hasta que escuchen y cumplan la voluntad popular. Desde la unidad en la acción y con objetivos comunes. Ese es el camino, y allí nos encontraremos todas las veces que haga falta.

Marea Pensionista de las Comarcas de Tarragona

Reus,  Mayo 26 de 2018.

_________________________________________________________________________________________

 

4t Manifest Plaça Prim 26 maig 2018

En els manifests anteriors, hem compartit dades i explicat el que està passant amb el sistema públic de pensions. En l'últim, analitzem l'intent del govern d'aplacar les protestes amb uns pegats puntuals que milloren als sectors de jubilats més postergats, com les pensions més baixes o les de viduïtat.

Però també vam explicar, que això no canvia el fons de la nostra preocupació, que és assegurar la vigència i viabilitat del sistema públic de pensions i dels drets de la gent gran a una vida digna. Comptem que en 5 anys van deixar sense fons la guardiola de les pensions, però en tot aquest temps no van fer res ni des del govern ni des del Pacte de Toledo per garantir el sistema públic.

Però sí van fer dues reformes laborals en el 2011 i el 2013, per retrocedir en drets i augmentar la precarietat dels treballadors.

Hem demostrat que ens menteixen i ens enganyen. Que no és que no hi hagi diners. La qüestió és com es distribueix el pressupost.

La previsió de la despesa que es va aprovar aquesta setmana al parlament per al 2018 té un sostre del 1,3% mentre que l'economia té prevista una pujada del 2,7. Això situa la despesa pública en el 41% del PIB, comparativament, la despesa pública més baixa des de l'any 2007. Així és impossible reduir la desigualtat.

Però avui anem a parlar del que ha succeït en les últimes setmanes. Perquè cada dia que passa, els jubilats i pensionats en lluita pels nostres drets socials i constitucionals, vam comprovar que el nostre no és una excepció.

Veiem que les retallades en sanitat i en educació, les mesures fiscals, la distribució del pressupost, les reformes laborals, o la llei mordassa, no són mesures aïllades. Formen part d'un sistema muntat per afavorir a pocs, i que - per contra - perjudica les majories. I que per això, no dubten a aplicar mecanismes de control social. Ja sigui a través dels mitjans de comunicació o per lleis restrictives de les llibertats. I això es tradueix en un augment quotidià de la DESIGUALTAT.

Fa poques hores el director de desenvolupament social de Càritas, entitat no sospitosa de parcialitats polítiques, indicava que el 70% de les llars a tot l'estat, no han rebut els beneficis de l'esmentada recuperació econòmica. Van donar números i estadístiques que demostren com la societat és cada vegada més desigual i com Espanya està perdent la lluita contra la pobresa extrema. Diuen textualment: "La porta de l'ocupació segueix tancada per a molts, el mercat no assegura unes condicions dignes i, a més, tenir una feina no és suficient per sortir de la pobresa". En paraules de Càritas "la desigualtat s'està enquistant".

En les últimes hores vam conèixer les sentències judicials sobre la trama Gürtel. Demostren -com ja suposàvem - que la corrupció no és aïllada ni casual. És estructural. Forma part del sistema. Per primera vegada la justícia confirma que la caixa "B" del partit en el govern, va existir des de 1989. Aquesta caixa que s'alimentava amb fons pagats per empresaris a canvi de concedir-los obres públiques. I també per primera vegada, s'expressa judicialment que no creuen els testimonis que van prestar M. Rajoy i altres alts dirigents quan deien no recordar, "no em consta" o "desconec aquests fets que un Esmenta". Simplificant tota la xerrameca jurídica, el que ve a dir la sentència és que quan negaven tot, estaven mentint.

I és de sentit comú. Com es pot formar part i fins i tot dirigir una estructura que està travessada durant anys per corrupcions greus de milions d'euros, sense assabentar-se de res? D'on pensaven que sortien els sobres amb diners, o les faraòniques campanyes electorals? D'on sortien els milions d'euros de Bárcenas en comptes suïssos i les de ministres i funcionaris en paradisos fiscals? Volien fer-nos creure que no s'havien adonat que no són algunes pomes podrides com deien, sinó que és el cistell, la cistella, el que està podrit. I això, ve de lluny., .. més de la meitat dels 14 ministres del govern d'Aznar estan imputats o amb causes judicials. Aquesta setmana s'ha sumat l'exministre Zaplana, detingut per diversos delictes econòmics comesos durant els seus diferents càrrecs.

Però la làpida ha estat la sentència de la trama Gurtel, on es reparteixen més de DOS-CENTS anys de presó entre diversos imputats, entre ells Bárcenas extresorer del Partit popular, Correa i altres dirigents. Ja no hi ha espai ni temps perquè diguin més mentides o ens expliquin més promeses. Els jubilats no som conformistes com ells suposaven. La majoria, i em refereixo a homes i dones, hem arribat fins aquí amb treball i esforç, amb lluita per tirar endavant una família, perquè tinguessin el necessari per viure amb dignitat, i per assegurar-los un futur millor. I molts hem lluitat també per defensar drets i llibertats, que són la base de la justícia i la convivència ... en una societat democràtica.

Sabem que els causants de tots aquests problemes són els mateixos: els que des del poder o el Parlament, prenen mesures o fan lleis que afecten les nostres vides. Els votem perquè ens facin la vida millor, però les seves lleis només es preocupen de les grans empreses i les grans fortunes. Els vam triar per governar garantint el bé comú, no perquè es reparteixin càrrecs i prebendes o perquè facin de testaferros dels poders econòmic- financers. Mentre ells fan avui càlculs electorals, nosaltres els fem per veure com arribem a final de mes o com podem ajudar als nostres fills o néts.

Als que fan avui càlculs electorals, els demanem que no perdin temps fent promeses que no compliran. I entenguin que no és la gent la que ha de donar-los suport a vostès. Són vostès, els que han de donar suport a la gent: als aturats, jubilats, treballadors precaris, vídues, dependents, a les dones que reclamen igualtat, als estudiants.

Per tot això els jubilats, els grans, els vells .... com ens vulguin cridar .... hem dit PROU. A Barcelona, ​​a Madrid, a Bilbao i a tots els pobles i ciutats avui hem tornat a sortir als carrers, perquè aquest és l'únic idioma que ells entenen. Però aquesta no és "nostra" baralla, és la de tots.

No deixem que el 15M hagi estat només una il·lusió i una esperança. És per això que des de la Marea convoquem també als joves a mobilitzar-se. Que recordin a aquest vell meravellós que va ser Sthéphane Hessel, un dels redactors de la carta dels drets humans de l'ONU el 1945, i que als seus 93 anys va escriure aquest valent i precís missatge INDIGNEU! .... que va encoratjar les mobilitzacions del 15M al 2011. Nosaltres, els grans, no baixem la guàrdia. Aquí estem i aquí estarem mentre el cos aguanti. Però necessitem que els que vénen darrere, els joves, defensin el seu futur i no deleguin la seva responsabilitat. Cal no callar quan estan en joc drets i llibertats.

Abans de concloure volia recordar que Hessel deia en aquell llibret: "Preneu el relleu" ... INDIGNEU ... perquè la pitjor actitud és la indiferència. Si us comporteu així, perdeu un dels components essencials de l'ésser humà: la facultat d'indignar-se i el compromís que el segueix ".

Al govern, als quals es preparen per ser-ho, als que manen, aquí o des de Brussel·les o Nova York, els repetim:

Al carrer ens tindran, fins que escoltin i compleixin la voluntat popular. Des de la unitat en l'acció i amb objectius comuns. Aquest és el camí, i allà ens trobarem totes les vegades que calgui.

Marea Pensionista de les Comarques de Tarragona

Reus, 26 maig 2018.

Video

.

Esdeveniments